martes, 27 de noviembre de 2012

Melmelada de tardor


Abans que s’acabi la tardor i vingui el fred del tot, volem compartir amb vosaltres una melmelada boníssima que vam fer fa uns dies.
L’ingredient triat per fer la melmelada va ser el moniato, el genuí tubercle de la tardor. El moniato és originari de Perú, i arriba a les nostres terres amb els conqueridors espanyols, al mateix moment que la patata.
Es tracta d’un ingredient versàtil, ens el mengem al forn, fregit, en pastís, etc, i ara us explicarem com fer la melmelada.
En realitat, vam fer una recerca per internet i finalment vam fer un matxembrat de les receptes que vam trobar i ens van agrada més. I va sortir molt bona!

Fotografia extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Moniato

Vam utilitzar moniatos vermells, la mateixa quantitat de moniatos que de sucre, i la meitat d’aigua. També el suc d’una llimona.
Primer de tot, vam pelar els moniatos i els vam fer a trossos grossos. Els posem a l’olla, junt amb el sucre, el suc de llimona i l’aigua. Quan comença a arrencar el bull fem un puré no molt fi de la barreja amb la batedora, per tal que el sucre s’amalgami bé amb tot el moniato.
A partir d’aquí, deixarem bullir la barreja a foc mitjà uns 35 minuts. Passat aquest temps veurem que la barreja va adquirint una textura més untuosa. Podem tornar a passar la melmelada per la batedora, si volem afinar-la una mica més.

Sinó us agrada la melmelada molt dolça, podeu posar menys quantitat de sucre. I si la voleu conservar, la podeu posar en pots de vidre cap per avall durant tota una nit perquè faci el buit. La podem utilitzar per farcir un pastís, com a farcit de crestes, per acompanyar carns vermelles o amb la típica torrada de l’esmorzar. Fàcil i boníssima!!

Aquest post l'ha escrit la Marta, la responsable de les receptes de Cuinàrium!

viernes, 17 de agosto de 2012

Sopar de celebració


L’arribada d’un nou membre a la família sempre és motiu de celebració i del seu corresponent àpat, i més a la nostra família, que tot és constitutiu de celebració si hi pot haver un àpat pel mig!

Així doncs, la meva mare s’ha afanyat a organitzar un sopar per donar la benvinguda a la nostra neboda.
A la meva família, el que tenen de característic els àpats de celebració, és que el parament de la taula ha d’estar a la justa alçada del menú, per tant el muntatge va costar gairebé tanta feina com la cuina!
Finalment el menú va ser el següent:
De primer, selecció de gotets:
- Crema parmentier amb foie
- Moussaka temperada               
- Crema de carbassó
De segon, conill a les dues textures.
I per postres, gelea de préssec, te amb espècies i pastís de xocolata blanca

Què us sembla? Bo, eh? I més fàcil del que sembla. A continuació us n’expliquem alguns detalls.

Comencem pels gotets: la presentació d’una petita tapa amb got queda molt lluïda, sobretot si podem fer-ho en diferents tipus de gots i que s’adeqüin a la menja que presentem.
Pel gotet de parmentier, cal triar unes patates ben bones (ara és el temps) i de textura espessa, en aquest cas de l’hort del pare, i uns porros. Courem les patates i els porros amb  un  caldo de pollastre, després caldrà anar afegint-li mantega al gust i una mica de crema de llet mentre ho passem tot per la batedora o el passa puré. La clau està en que cal deixar-ho amb una textura finíssima, gairebé com si fos beixamel. A última hora, afegim per sobre de la copa uns trossets de foie ben freds (els podem posar al congelador una estona abans). Per aquesta crema vam fer servir unes copes de forma ovalada i bastant baixes.
Per la moussaka, cal triar un got més aviat ample i baix. Fem una moussaka a l’estil tradicional, i per sobre li posarem una barreja de iogurt grec i formatge per untar en forma de canel.
Per la crema de carbassó utilitzarem un caldo de verdures per l’ebullició, que li donarà molt bon gust. Abans, ofegarem el carbassó i la ceba amb una mica d’oli d’oliva.
Per decorar la crema, hi podem posar una rodanxa de formatge de cabra a dauets. En aquest cas, utilitzarem un got més aviat alt, podria ser una copa.

Pel que fa al conill, es tracta de desossar-lo i confitar-lo (primera textura) amb llard, all i julivert picats a baixa temperatura. El muntatge al plat es fa amb un cèrcol d’alumini i es deixa a la nevera una estona, perquè prengui la forma. A banda, es fan unes costelles de conill arrebossades (segona textura), que es posen sobre del cèrcol, a més d’una llesca de pa fregit untada amb una mica d’all i una broqueta de tomàquets cherry per guarnir el plat.

Després d’aquests plats tan copiosos, vam decidir fer un entremig per descansar, a mode de sorbet de llimona, però més saborós.
Nosaltres vam utilitzar una conserva de préssec en almívar feta a casa, però es pot fer amb préssec natural. Es tracta de triturar la polpa i per altra banda, infusionem un te negre amb un clau d’olor, mitja beina de vainilla, gingebre i pebre negre. Colem el te i li afegim 45 gr d’alga agar-agar. En acabat, afegim el puré de préssec al te i aboquem la gelea en copes individuals. Les deixem a la nevera 3 o 4 hores perquè quallin. Servim la copa acompanyat d’un xarrup del te amb espècies.

I del pastís només us puc explicar que és molt dens, amb molta mantega, molta xocolata blanca... i boníssim!!! Però és una recepta de la família i sembla ser que la seva publicació és motiu per ser desheretada.

Si us ve de gust, podeu provar algun dels plats, estaven tots molt i molt bons! I ja ho veieu, sempre a punt per quan hi hagi una altra celebració, bon profit!

Marta.

lunes, 18 de junio de 2012

La Nit de Sant Joan


La nit de Sant Joan és la nit del foc, del solstici d’estiu i la tradició mana que es facin fogueres, es tirin petards, se sopi amb colla, es facin barbacoes, es begui cava i que, sobretot, no hi falti la Coca de Sant Joan!

Ara fa un any vam penjar un post al nostre bloc amb diferents receptes de coca, aquí teniu el link per si les voleu recuperar: http://elblogdecuinarium.blogspot.com.es/2011/06/la-revetlla-de-sant-joan.html
Aquest any, per nosaltres, serà un any ben especial... serem tietes d’una nena ben bonica! Això vol dir que tot i tenir el menú de Revetlla ja apunt, pot ser que haguem d’anar a menjar-nos la coca a l’hospital!!!
Així doncs, el menú en cas de poder gaudir de la Revetlla a casa i no a l’hospital és el següent:

Per picar...
                Caviar d'eriçó de mar, ous de cranc gallec i cranc gallec
                Escopinyes, cloïsses i navalles al natural amb salseta tipus Espinaler
                Percebes al natural amb llimona
                Musclos en escabetx
                Vieires, zamburiñas a la gallega i pop en oli d'oliva
                Patates ecològiques fregides en oli d'oliva

De segon...
Barbacoa de llom de carns exòtiques amb angus negre de Nebraska, ant de Lapònia, cangur d’Austràlia, nyu de Sud-àfrica i llom premium de Wagyu de Nova Zelanda.
Hi posarem una mica de sal rosa de l’Himàlaia, unes melmelades i unes llàgrimes per prendre amb les carns i unes mongetes del ganxet per acompanyar.

De postres...
Coca de Sant Joan de fruites i Coca de Sant Joan de pinyons

Ho regarem amb...
Unes aigües premium, vi blanc pel pica-pica, rosat i negre per les carns i un bon brut nature per la coca.
I potser uns cafetons i uns tes per fer baixar, oi?

Esperem que la nostra nebodeta ens deixi gaudir d’aquest super-menú amb productes de Cuinàrium... i si vol néixer amb els petards... no cal patir! Gaudirem molt d’aquest moment tan especial i ens farem la nostra revetlla particular l’endemà... un menú així no es pot deixar escapar!

Amics, gaudiu molt d’aquesta festa i com sempre, salut i bona cuina!

jueves, 8 de marzo de 2012

Bunyols de Quaresma

Com en moltes altres cultures, els catalans aprofitem qualsevol festa per fer coses dolces. En aquest cas, emmarquem els bunyols de Quaresma (o de vent) en la  tradició cristiana.
Sembla doncs, que l'origen i objectiu dels bunyols de quaresma era endolcir, o premiar, les penúries i abstinència que patien les persones durant el temps de quaresma, quan durant set setmanes no es podia menjar res que provingués d'animals de sang calenta.
A casa, sempre s’han fet bunyols de Quaresma i els esperem en candeletes!!!
I aquest any ens hem decidit a fer-ne. Val a dir que és fàcil i surten boníssims. Us passem la recepta familiar, totes s’assemblen força, però cadascú hi dóna la seva pinzellada. Els ingredients que necessiteu són:
  • 1/4 de litre de llet
  • 200gr de farina
  • 150gr de mantega
  • 6 ous
  • Ratlladura de pell de llimona
  • Un polsim de sucre
  • Un polsim de sal
  • Oli de gira-sol per fregir
  • Sucre per arrebossar els bunyols

Poseu la llet, la mantega i el polsim de sal i de sucre a bullir. Quan arrenqui el bull, aparteu-ho del foc i tireu-hi la farina i la ratlladura de llimona.
Remeneu força i deixeu refredar.
Quan la barreja estigui freda, aneu afegint els ous sencers d’un en un. Fins que no s’amalgami bé amb la resta de la massa, no hi tireu el següent. Al final, us quedarà una pasta molt fina.
Prepareu una paella amb força oli de gira-sol i fregiu els bunyols (cada bunyol tindrà la mida d’una nou, de massa, després veureu com s’infla).
Un cop fregits, passeu-los per paper assecant i després ensucreu-los.
Ja veureu, són irresistibles! Bon profit!

Aquest post l'ha escrit la Marta, la responsable de les receptes de Cuinàrium!

jueves, 23 de febrero de 2012

Enterrament de la sardina

Segons l’enciclopèdia.cat, l’enterrament de la sardina era una “sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula. Pel fet d'ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical. Aquest costum té l'origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la "sardina" (en el sentit popular d''espinada de porc'), festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s'introduí a Catalunya a mitjan s XIX.”

                                                                                     Foto robada d'òmnium.cat

A la Viquipèdia, hi troben uns altres origens, tot i que coincideixen força en el significat, “L'enterrament de la sardina és un fet que posa fi al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc... i començar entrar en temps de quaresma i per tant temps d'abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu "enterrament de la sardina", parla de dues hipòtesis, entre d'altres possibles.
Per començar donant per suposat que enterrar és una forma d'oblidar, acomiadar-se, perdre... qualsevol cosa. Les hipòtesis , molt relacionades:
"Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.
Una altre hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bota, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina, i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.”

El que és cert és que el que avui dia nosaltres celebrem és el comiat del Carnaval (tot i que a algunes poblacions encara es veuran algunes rues aquests dies). A nosaltres ens agrada anar a les sardinades populars organitzades per alguna entitat del poble, on la gent jove cuina les sardines a la brasa, es fan botifarres pels que no els agrada el peix, es riu, es beu vi, algú canta o munta un espectacle de riure i es passa una estona divertida, amb la gent del poble, tots al voltant del plat i gaudint del menjar i la companyia. Aquesta és l’essència que ens agrada pel dimecres de cendra!

I vosaltres, vau anar a l’enterrament de la sardina? Com va ser?

Salut i sardina!

martes, 31 de enero de 2012

De calçotada!

Como la mayoría de catalanes, este fin de semana hemos tenido nuestra primera calçotada!

Pero, y qué son los calçots?
El calçot es una cebolla tierna, blanca y dulce, con una forma alargada debido a la manera como se cultiva, los calçots se calzan, es decir, se amontona tierra sobre los brotes que crecen de la cebolla inicial y así se consigue el calçot, el tallo de entre 15-25 cm de largo y de 1,7 a 2,5 cm de diámetro.
La manera de cocinarlos, el día de la calçotada es a fuego vivo. Con los sarmientos, las ramas más finas de la vid, se consiguen las llamas que asarán los calçots, puestos sobre una rejilla justo encima de las llamas.
Aparte del día de la calçotada, los calçots pueden tomarse rebozados, en pizza o como si fuera una cebolla dulce.

Volviendo a la calçotada, lo típico es pelar el calçot con las manos, ya en la mesa, mojarlo en salsa de calçots y comerlo sin cubiertos! Los expertos solo se ensucian dos dedos… pero eso requiere una gran técnica y muuuuuchas calçotadas! Hay que decir que en las calçotadas de verdad, nadie lleva ‘pitet’ (babero) y se come sentado en la mesa, no de pie (eso lo hacen en las calçotadas para ‘guiris’… jajajja).


De segundo, lo más típico es el xai a la brasa (cordero asado) con pan redondo hecho a la leña y para beber, un vino blanco o uno negro…
Y de postre, unas naranjas (es el tiempo y están riquísimas!), unos dulces, un pastel… en fin, si queda espacio, hay que llenarlo con alguna delicia dulce!

Lo mejor de las calçotadas, a parte de la dulzor de los calçots y lo rica que está la salsa, es el encuentro con los amigos, la familia… juntarse alrededor de la mesa con los que quieres siempre es un gustazo.

Y ahora, os dejamos la receta de la salsa de calçots que hizo Lluís, el anfitrión!
Ingredientes:
-          Ajos (1 cabeza de de ajos por persona)
-          Tomate de colgar (2-3 por persona)
-          Almendras tostadas (100g. por cada 3 personas)
-          Ñoras (entre 1/2 y 1 ñora por persona, al gusto)
-          Aceite de oliva virgen extra (al gusto)
-          Vinagre (al gusto)
-          Sal
Preparación:
-         Hervir las ñoras. Una vez hervidas, se pelan y se extraen las semillas, que no se aprovechan. La ñora es un tipo de pimiento secado al sol.
-      Asar los tomates de colgar (tomacons) y las cabezas de ajo en el horno. Una vez asados, tanto los tomates como los ajos, se pelan. Los tomates de colgar son una variedad de tomate pequeña que se usa para ‘sucar’ el pa amb tomàquet.
-          Triturar las almendras tostadas.
-    Poner todos los ingredientes en una cazuela y triturarlos. Luego corregimos de aceite, vinagre y sal. Es importante que quede una textura apta para poder mojar los calçots en ella y que queden bien impregnados.

Por cierto, nuestra calçotada coincidió con la Festa de la Calçotada de Valls, donde como cada año, hicieron el concurso de comedores de calçots. El ganador engulló 288 calçots en 45 minutos! Pobre hombre, no queremos saber la tarde que pasó si tenemos en cuenta que los calçots son un pelín indigestos y que lo habitual es comerse unos 15 calçots por persona. El campeón se merece un fuerte aplauso por nuestra parte!

Esperamos que os animéis a hacer vuestra calçotada y a los que tenéis calçotadas en la agenda, a disfrutarlas! Por cierto, la salsa de calçots con el cordero está deliciosa!

Un saludo y buena calçotada!

martes, 24 de enero de 2012

Concursa & happy birthday to you!!!

Concurso: 1 año de Cuinàrium
El próximo día 17 de febrero, viernes, celebramos el primer aniversario de Cuinàrium! Y queremos que sea un día muy especial... nos hace mucha ilusión que llegue este día y queremos celebrarlo con vosotros!
Os proponemos un concurso... tenéis hasta el día 16 de febrero para participar!

¿Y cómo podéis participar? Pues bien sencillo, nos tenéis que escribir a nuestro perfil de facebook, a nuestro twitter o enviarnos un e-mail a cuinarium@cuinarium.com y decirnos qué receta haríais con una de nuestras 4 mieles.
Sólo serán válidas las recetas de las personas que nos seguís a través de facebook, twitter, o bien, estéis registrados en Cuinàrium! Si aún no nos sigues, corre, hazlo ahora y participa!
La receta más original, divertida, buena... se llevará un Kit de cata de mieles de Centroamérica!

Es bien fácil y podéis ganar este divertido Kit de cata de mieles!

Participa y celebra con nosotros nuestro primer aniversario!
            A través de twitter: https://twitter.com/cuinarium
            A través de facebook: http://ow.ly/8E32X

El día de nuestro aniversario, el día 17 de febrero, diremos quien es el ganador del Kit de cata de mieles de Centroamérica!

El equipo de Cuinàrium – Enero 2012

Nota: Solo podrán participar las personas que vivan en territorio español y peninsular.


Concurs: 1 any de Cuinàrium
El proper dia 17 de febrer, divendres, celebrem el primer aniversari de Cuinàrium! I volem que sigui un dia molt especial... ens fa molta il·lusió que arribi aquest dia i volem celebrar-ho amb vosaltres!
Us proposem un concurs... teniu fins el dia 16 de febrer per participar-hi!

I com podeu participar? Doncs ben senzill, ens heu d’escriure al nostre perfil de facebook, al nostre twitter o enviar-nos un mail a cuinarium@cuinarium.com i dir-nos quina recepta faríeu amb una de les nostres 4 mels.
Només seran vàlides les receptes de les persones que ens seguiu a través del facebook, del twitter, o bé, estigueu enregistrades a Cuinàrium! Si encara no ens segueixes, corre, fes-ho ara i participa-hi!
La recepta més original, divertida, bona... s’endurà un Kit de cata de mels de Centre Amèrica!

És ben senzill i podeu guanyar aquest divertit Kit de cata de mels! 

Participa i celebra amb nosaltres el nostre primer aniversari!
            A través del twitter: https://twitter.com/cuinarium
            A través del facebook: http://ow.ly/8E32X

El dia del nostre aniversari, el dia 17 de febrer, direm qui és el guanyador del Kit de cata de mels de Centre Amèrica!

L’equip de Cuinàrium – Gener 2012

Nota: Només podran participar les persones que visquin en territori espanyol i peninsular.