Temps de panellets!

Com diu l’àvia d’en Ramon, encara és d’hora per fer panellets! La dona té raó... fins la nit del 31 no tocaria, però és que ja comença a venir de gust menjar algun brou, algun moniato, castanyes, bolets i també panellets!

Total, que aquesta setmana a casa hem fet “taller de panellets”. La Marta fa la llista del que cal comprar, la Laura compra, la Laura i la Marta fan la massa, la Marta i en Ramon fan els panellets i en Gerard s’apunta a última hora a menjar-se’ls amb nosaltres! Això és treball en equip, oi Gerard?!

Havent comparat les receptes i recomanacions de l’àvia d’en Ramon i de la mare de la Marta, decidim que... és la mateixa recepta!

Doncs anem a pels panellets:

Ingredients per la massa: 1 kg de sucre i 1 kg d’ametlla mòlta, 1 ou, una pell de llimona ratllada, sucre de vainilla i 1 patata bullida.

 Ingredients pel codonyat: 1 kg de codony, 1 kg de sucre, el suc d’una llimona i una mica d’aigua.

Per fer la massa dels panellets, barregeu en un bol ben gros tots els ingredients. La mescla ha de quedar ben uniforme, perquè us sigui més fàcil, podeu fer la barreja amb les mans (ben netes, eh!). Tapeu-la  amb un drap net de cotó i deixeu que reposi fins l’endemà. D’aquesta manera, la pasta queda més consistent.

Per fer el codonyat (feu-lo també la vigília), peleu i talleu el codony, poseu-lo en una olla amb el sucre, el suc de la llimona i una mica d’aigua. Feu-lo bullir (tapat) a foc lent durant una hora i aneu remenant de tant en tant. Veureu com va canviant de color. Quan hagi passat una hora des que arrenca el bull, tritureu-ho i tireu-ho en un motlle d’alumini  (d’aquells de 6 canelons). Deixeu-ho que refredi i l’endemà estarà boníssim!

Nosaltres hem fet panellets de pinyons per fora, de pinyons per dins, d’ametlla, de coco, de cassís i de codonyat.

Per fer els de pinyons per fora cal els doneu forma rodona i enganxeu els pinyons sencers amb clara d’ou.  No és fàcil, cal una mica de pràctica...

Per fer els de pinyons per dins, cal que barregeu la pasta amb els pinyons ben picats i feu una pilota. Nosaltres els marcàvem amb un dit per la part de dalt... potser per diferenciar-los?

Els panellets d’ametlla els fem rodonets i aixafats. Feu la forma que vulgueu i decoreu amb una ametlla torrada  a sobre.

Els de coco els hem fet de forma piramidal. Barregeu la pols de coco amb la pasta i arrebosseu-los amb coco.

Els de cassís els hem fet ovalats. Cal que afegiu cassís (licor de la Vall d’Aran) i ametlla en pols a la pasta, per evitar que es desfacin. Queden vermellosos pel licor (només una miqueta, eh!) i estan boníssims!

I finalment els de codonyat. Feu una tira de codony, una salsitxa de pasta de panellet. Heu de fer una mena d’entrepà amb la pasta (que seria el pa) i el codony (que seria el pernil). Talleu els panellets amb un ganivet i ja els teniu llestos!

Poseu els panellets en una placa de forn amb paper acetat. Pinteu-los amb un pinzell sucat amb rovell d’ou i enforneu-los durant 3-4 minuts, depèn del forn.  Preescalfeu-lo  a 170º i ha de coure a aquesta temperatura en la posició del mig.

No podem negar que hi hem estat força estona fent els panellets, però creieu-nos que paga la pena! A casa podeu fer-ho amb amics, amb nens... és divertit i es fa molt amè.

Animeu-vos a fer els vostres panellets i ja ens explicareu.

Salut i panellets!

Fira de Sant Ermengol 2011

Aquest cap de setmana, 15 i 16 d’octubre hem estat a La Seu d’Urgell. Volíem conèixer la Fira de Sant Ermengol. Ens l’havien recomanat però mai havíem tingut l’oportunitat d’anar-hi.

L’objectiu era clar: portar bons formatges cap a Cuinàrium!

Dissabte al matí, presa de contacte amb la fira i concurs.

El Concurs de formatges artesans del Pirineu

Més de 100 formatges a tastar per un jurat d’una quarantena de persones. Tasten els formatges, prenen notes i decideixen quin de tots és el millor d’aquell any. Val a dir que hi ha diferents categories i cada taula decideix el podi d’una categoria.

És molt curiós veure-ho des de fora. Miren els formatges, els oloren, els trenquen, els tornen a olorar, tasten la pasta, la crosta... És divertit veure a través dels seus gestos, quines sensacions els provoca els formatges.

Els guanyadors s’enduen un petit premi i el reconeixement de la feina ben feta. A més, a la tarda i l’endemà els seus stands s’omplen de públic que volen tastar el formatge amb la medalla d’or, plata o bronze.

Dissabte a la tarda, un parell de tastos guiats.

Els tastos guiats

A les 17h, Tast de formatges guanyadors del Concurs, guiat per Laia Pont del BlocDeFormatges. com.

Comença tastant el mató de la Formatgeria Castell-Llebre, la medalla d’or de Formatge Fresc sense sal, i el marida amb unes figues; la textura és molt interessant.

Segueix amb el Ferme du Bignau, bronze de Cabra enzimàtica maridat amb uns caquis; el retrogust és fantàstic.

El tercer formatge és l’Altejó del Molí de Ger, or en la categoria de Vaca enzimàtica. Amb melmelada de ceba és genial.

El quart és la medalla de plata d’Ovella de pasta tova àcida, de la formatgeria Ardiarana-Quesos Bertizarana. És un tipus Camembert que amb melmelada de taronja, resulta impressionant.

El cinquè formatge que tasta és el de Can Nadal, la medalla d’or d’Ovella enzimàtica. És un formatge d’autor, de pastor, que madura en coves i que combinat amb raïm és espectacular. Val a dir estava competint amb 36 formatges més, la majoria Idiazabal.

I el darrer, la medalla d’or dels tupins, de la formatgeria La Leze. Aquest formatge macerat amb oli d’oliva i aiguardent és fort però suau, com va dir una de les assistents. Amb pa és excel·lent.

Vam aprendre que és important tallar el formatge al moment i amb el seu ganivet, segons si és tou o dur; que és millor tenir-lo en una formatgera a menys de 25º, però si no és possible, cal tapar la part tallada i posar-lo a la nevera, llavors caldrà treure’l 1h abans de menjar-lo; que per netejar la boca, entre formatges, va molt bé la poma; i que el formatge es serveix amb crosta, cadascú ja decidirà si la vol menjar o no.

I a les 20h, Tast de formatges d’ovella del Pirineu, guiat per Laia Pont i presentat pels formatgers.

El primer a tastar, el formatge tou de quallada àcida de Casa Mateu, Formatges de Surp. Un formatge de llet crua amb una certa olor a xampinyó. Boníssim.

El segon, el medalla de bronze d’Ovella de pasta tova àcida, de la formatgeria Valette. Fa pocs mesos que fan formatge i ja han tingut un premi! Destaca la crosta irregular i el picant que queda a la boca.

El tercer formatge és el de la Formatgeria del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Amb ramat propi i agricultura ecològica. Té alguns ulls (forats) perquè, curiosament, no és premsat. Té una curació d’uns 5 mesos i amb pa torrat i oli és fantàstic.

I el darrer formatge és el de J. Aramburu. Un formatge d’ovella latxa, llet crua i quall de corder. Destaca el fet que sigui rentat i fumat. És un formatge gros, amb molt poca crosta i homogeni. Està dins la DO Idiazabal i ens va recordar molt el nostre formatge d’ovella karrantzana.

Vam aprendre que tot i ser 4 formatges d’ovella, són molt diferents entre ells, el formatger fa el formatge com a ell li agrada i juga amb les temperatures, els ferments, els temps, la forma del motllo, les pastures, el clima, etc.

La fira

Quaranta formatgeries participen a la fira. La convidada és de Sevilla i la resta dels Pirineus, catalans, francesos, bascos i navarresos.

Hi vam poder trobar formatges d’ovella, de cabra i de vaca, de llet crua o pasteuritzada i formatgers amb ramat propi i d’altres que compren la llet. Alguns d’una tradició de fa 30 anys com el Serrat Gros d’Ossera i d’altres de fa pocs mesos, com la formatgeria La Valette.

En un territori tan petit com els Pirineus, és molta la diversitat de formatges i és que cada artesà fa el formatge com més li agrada, amb tot l’afecte que li pot donar.

I diumenge, a acabar de gaudir de la fira, les darreres converses amb els formatgers, les darreres compres i cap a Cuinàrium! Ara, cal tastar bé tots els formatges que vam comprar i decidir quins són els més adients per fer companyia al formatge de Karrantza i al Mogent... els dos que ja tenim a Cuinàrium.

L’any que ve, tornarem a ser-hi! Amb nous formatges i noves experiències... us hi apunteu?

Salut i formatges!