Segons l’enciclopèdia.cat, l’enterrament de la sardina era una “sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula. Pel fet d'ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical. Aquest costum té l'origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la "sardina" (en el sentit popular d''espinada de porc'), festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s'introduí a Catalunya a mitjan s XIX.”
Foto robada d'òmnium.cat
A la Viquipèdia, hi troben uns altres origens, tot i que coincideixen força en el significat, “L'enterrament de la sardina és un fet que posa fi al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc... i començar entrar en temps de quaresma i per tant temps d'abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu "enterrament de la sardina", parla de dues hipòtesis, entre d'altres possibles.
Per començar donant per suposat que enterrar és una forma d'oblidar, acomiadar-se, perdre... qualsevol cosa. Les hipòtesis , molt relacionades:
"Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.
Una altre hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bota, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina, i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.”
El que és cert és que el que avui dia nosaltres celebrem és el comiat del Carnaval (tot i que a algunes poblacions encara es veuran algunes rues aquests dies). A nosaltres ens agrada anar a les sardinades populars organitzades per alguna entitat del poble, on la gent jove cuina les sardines a la brasa, es fan botifarres pels que no els agrada el peix, es riu, es beu vi, algú canta o munta un espectacle de riure i es passa una estona divertida, amb la gent del poble, tots al voltant del plat i gaudint del menjar i la companyia. Aquesta és l’essència que ens agrada pel dimecres de cendra!
I vosaltres, vau anar a l’enterrament de la sardina? Com va ser?
Salut i sardina!
