L’arribada d’un nou
membre a la família sempre és motiu de celebració i del seu corresponent àpat,
i més a la nostra família, que tot és constitutiu de celebració si hi pot haver
un àpat pel mig!
Així doncs, la meva mare s’ha afanyat a organitzar un sopar
per donar la benvinguda a la nostra neboda.
A la meva família,
el que tenen de característic els àpats de celebració, és que el parament de la
taula ha d’estar a la justa alçada del menú, per tant el muntatge va costar
gairebé tanta feina com la cuina!
Finalment el menú
va ser el següent:
De primer, selecció de
gotets:
-
Crema parmentier amb foie
-
Moussaka temperada
-
Crema de carbassó
De segon, conill a les dues textures.
I per postres, gelea de
préssec, te amb espècies i pastís de xocolata
blanca
Què us sembla? Bo,
eh? I més fàcil del que sembla. A continuació us n’expliquem alguns detalls.
Comencem pels
gotets: la presentació d’una petita tapa amb got queda molt lluïda, sobretot si
podem fer-ho en diferents tipus de gots i que s’adeqüin a la menja que
presentem.
Pel gotet de parmentier,
cal triar unes patates ben bones (ara és el temps) i de textura espessa, en
aquest cas de l’hort del pare, i uns porros. Courem les patates i els porros amb un
caldo de pollastre, després caldrà anar afegint-li mantega al gust i una
mica de crema de llet mentre ho passem tot per la batedora o el passa puré. La
clau està en que cal deixar-ho amb una textura finíssima, gairebé com si fos
beixamel. A última hora, afegim per sobre de la copa uns trossets de foie ben
freds (els podem posar al congelador una estona abans). Per aquesta crema vam
fer servir unes copes de forma ovalada i bastant baixes.
Per la moussaka,
cal triar un got més aviat ample i baix. Fem una moussaka a l’estil
tradicional, i per sobre li posarem una barreja de iogurt grec i formatge per
untar en forma de canel.
Per la crema de
carbassó utilitzarem un caldo de verdures per l’ebullició, que li donarà molt
bon gust. Abans, ofegarem el carbassó i la ceba amb una mica d’oli d’oliva.
Per decorar la
crema, hi podem posar una rodanxa de formatge de cabra a dauets. En aquest cas,
utilitzarem un got més aviat alt, podria ser una copa.
Pel que fa al
conill, es tracta de desossar-lo i confitar-lo (primera textura) amb llard, all i julivert picats
a baixa temperatura. El muntatge al plat es fa amb un cèrcol d’alumini i es
deixa a la nevera una estona, perquè prengui la forma. A banda, es fan unes
costelles de conill arrebossades (segona textura), que es posen sobre del cèrcol, a més d’una
llesca de pa fregit untada amb una mica d’all i una broqueta de tomàquets cherry
per guarnir el plat.
Després d’aquests
plats tan copiosos, vam decidir fer un entremig per descansar, a mode de sorbet
de llimona, però més saborós.
Nosaltres vam
utilitzar una conserva de préssec en almívar feta a casa, però es pot fer amb
préssec natural. Es tracta de triturar la polpa i per altra banda, infusionem
un te negre amb un clau d’olor, mitja beina de vainilla, gingebre i pebre
negre. Colem el te i li afegim 45 gr d’alga agar-agar. En acabat, afegim el
puré de préssec al te i aboquem la gelea en copes individuals. Les deixem a la
nevera 3 o 4 hores perquè quallin. Servim la copa acompanyat d’un xarrup del te
amb espècies.
I del pastís només
us puc explicar que és molt dens, amb molta mantega, molta xocolata blanca... i
boníssim!!! Però és una recepta de la família i sembla ser que la seva publicació
és motiu per ser desheretada.
Si us ve de gust,
podeu provar algun dels plats, estaven tots molt i molt bons! I ja ho veieu,
sempre a punt per quan hi hagi una altra celebració, bon profit!
Marta.
