La llegenda de la ratafia segons Jacint Verdaguer
Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d’enraonar-ho bé estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, es tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sota copa.
La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tots els qui la tasten.
- Quina beguda és aqueixa tan bona? – li preguntaren - Com se’n diu?
- És una beguda que nosaltres ens fem – respongué el masover.
- I no té nom? – replicà un dels bisbes.
- Jo no n’hi sé cap – respongué el pagès
Doncs, ja que ningú que ningú no li ha donat nom encara, doneml’hi nosaltres –digué el bisbe-. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué: - Rata fiat! (Queda firmat)
Amb l’aprovació dels altres bisbes, qui celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.
La gràcia de la ratafia és que no solament cada comarca, sinó cada casa i cada persona té la seva pròpia recepta.
Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants).
A la web de bancocomun.org hem trobat aquesta recepta:
Recepta de la ratafia (recepta que varia en funció del que es troba; si no trobem un ingredient no el posem). La recepta és per a 3 L de ratafia.
Coses importants que cal que tingueu present:
- Les nous verdes i tendres s’han de recollir abans de Sant Joan i esberlarles, en un morter, abans de Sant Pere o abans no s’hagi endurit la clova. Recordeu que per a esberlar-les us heu de posar uns guants perquè, de no fer-ho així, les mans us quedaran ben tenyides per molts de dies.
- Podeu deixar assecar les herbes damunt paper de diari en una habitació airejada i fresca.
- Una vegada recollides les herbes i les nous, heu de posar-ho dins d’un recipient amb l’aiguardent o l’anís. Deixeu-ho a sol i a serena durant 40 dies. Millor si el recipient no està a ple sol tot el dia. Veureu que la ratafia s’enfosqueix en un parell de dies.
- Vigileu amb la quantitat que poseu d’herbes del tipus: romaní, farigola, fonoll, sàlvia, espernallac o santolina, espígol, cap d’ase, però, sobretot amb la ruda (molt poca). De flor de carbassina, també, n’hi poseu poca.
- Hi ha gent que hi afegeix sucre o mel.
- Tot i que la recepta no incloïa gengibre, des de fa una colla d’anys afegim també una tros d’arrel fresca de gengibre. També, si en trobem, hi posem arrel de regalèssia.
- La beina de vainilla s’ha d’obrir pel llarg per obtenir-ne les llavors.
- No cal que hi poseu totes les herbes que hi ha llistades en la recepta. La base són les nous verdes i tendres i l’herba de Sant Joan. La resta d’ingredients els podeu afegir o no en funció del vostre gust o del que disposeu en el moment de fer la ratafia.
- Una vegada han passat els 40 dies, acostumen a guardar el recipient que conté la ratafia dins d’un lloc on no hi toqui el sol, i.e. a la cuina. La deixem acabar de reposar durant uns mesos més. Pel novembre o desembre la filtrem (amb drap de fil o bé amb un sedàs molt fi) i l’embotellem, preferiblement en vidre fosc.
- Una vegada filtrada la ratafia, podeu tornar a afegir al que us ha quedat d’herbes i espècies més aiguardent i deixar-ho reposar durant uns mesos. No cal sol i serena. Obtindreu una segona ratafia molt més suau.
Els ingredients bàsics són 3 nous verdes i tendres per litre d’aiguardent i anís dolç o sec (aiguardent) i ½ kg de sucre per 3 l d’aiguardent si és anís sec.
Les herbetes per triar són: ½ nou moscada, 1 canó de canyella, 1 beina de vainilla, 5-6 grans de cafè, 2-3 claus d’espècie, peles de taronja i llimona, fulles de taronger, llimoner, saüc, llorer, cirerer, olivera, monges de ½ taronja, ½ pinya verda, flors de saüquer, magraner, xuclamel, borraja, magnòlia, grans de gingebre (pocs), alfàbrega, anís verd, berbena, betònica, camamilla, cap d’ase, carbassina, centaura, cua de cavall, dauradella, dent de lleó, espígol, farigola, fonoll, malva, marduix, maria lluïsa, menta, mores, orenga, ortiga, poliol, romaní, ruda, sajolida, sàlvia, tarongina, til·la, arrel de valeriana...
A laborrufa.com trobem una altra recepta:
Ingredients: 3 ½ litres d’anís, 12 nous verdes, la pell d’una llimona, ½ branca de canyella, 20 flors de camamilla, 1 nou moscada, 1 bon brot d’orenga, de farigola i de menta.
La ratafia, va bé de fer-la entre els mesos de juliol i agost, que és quan les nous són tendres i les podeu partir a trossos amb un ganivet. En una garrafa de vidre, fiqueu-hi l’anís i tireu-hi tots els ingredients i les nous partides a trossos. Deixeu-ho a sol i serena durant quaranta dies, sense remenar-ho. Després, filtreu-ho i poseu-ho en ampolles per al seu consum.
La recepta de la ratafia de receptarium.com és aquesta:
Ingredients: 3,5 litres d’anís, 12 nous verdes, la pell d’una llimona, ½ branca de canyella, 20 flors de camamilla, 1 nou moscada, 1 bon brot d’orenga, de farigola i de menta... i a partir d’aquí, la quantitat d’herbes aromàtiques que cada elaborador cregui oportú, per exemple, l’hisop, la matafaluga, la Maria Lluïsa, el romaní, etc.
Les plantes aromàtiques i les nous es cullen pels vols de Sant Joan que és quan les plantes i les nous estan tendres i més sucoses i les nous es poden partir be a trossos amb un ganivet.
En una garrafa de vidre, hi fiquem l’anís i tots els ingredients, la tapem i ho deixem al Sol i Serena (a l’aire lliure en un lloc que noti el contrast, entre fred i calor, nit i dia) 40 dies sense remenar-ho.
Passat aquest temps, es cola el líquid i s’afegeix sucre (200 gr. Per litre de licor, o més segons gustos).
Després es posa amb ampolles pel seu consum. També es pot posar amb bota de roure durant 4 mesos i després embotellar.
Des de El blog de Cuinàrium us animem a que feu la vostra pròpia ratafia i ens expliqueu quina és la recepta que més us agrada a vosaltres!
Salut i ratafia!!!
