Ahir vam anar a veure un espectacle dels més grans que hem vist fins ara. Carmen al Liceu sota la direcció de Calixto Bieito.
A les set al Foyer per anar fent boca... en tots dos sentits de la paraula. D’una banda, una molt bona explicació de com anirà l’obra, tots els ets i uts del llibret, la música i la visió particular del director. D’altra banda, uns entrepanets per omplir l’estómac i preparar-lo per les tres hores de funció. Hem de dir que els entrepanets eren ben originals, el Carmen, de truita de patates (ben típic andalús), unes broquetes que volien evocar l’Escamillo, el torero... i per Don José, el navarrès... què proposeu?
És l’hora d’anar cap a platea... aquest cop no ens perdrem cap detall, una visió excepcional! Comença la música!!! Un no parar de peces conegudes que tots podem taral·lejar, una posada en escena que no deixa indiferent, quines veus! Gaudim molt, moltíssim!!!
Mitja part, tornem al foyer... una flauta d’Idiazábal, olivada, mel i soja... mmm genial! Només hagués fet un petit canvi, en comptes de l’Idiazábal, formatge de Karrantza, molt similar però per nosaltres, més pur, més autèntic. Copeta de cava, un bon cafè i a seguir gaudint de l’espectacle.
El desenllaç és fantàstic, divertit, trepidant... sorprèn, algunes escenes et deixen bocabadat. Wow! Quin plaer pels sentits, de debò!!!
I final. Aplaudiments, molts aplaudiments. El regust de boca és fantàstic, satisfacció, plaer.
Si teniu l’oportunitat no us la perdeu. Val molt, molt la pena.
Ep, us deixem el link del formatge... http://ow.ly/5PhSm
No hay comentarios:
Publicar un comentario