viernes, 17 de junio de 2011

La revetlla de Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
En aquesta nit, per sopar, és habitual reunir-se amb familiars o bé anar a alguna festa popular a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un forat al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample. Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi i cava.

Aquí teniu algunes receptes de les coques de Sant Joan.
La primera recepta, és la “Coca antiga de Sant Joan de Ciutadella”
A Ciutadella, per ses festes de Sant Joan, antigament es menjaven les coques que tenien forma de mitja taronja, molt similars a les actuals ensaïmades de Sant Joan, fetes de pasta enrevoltada.
Ingredients per a fer 2 coques: 1.250 g de farina, 100 g de llevat vell, 300 g de tel de llet, 300 g de sucre, dues patates velles d’un pes de 150 g, 6 ous i un poc d’aigua.
Elaboració: Bullirem les patates amb aigua, sense pelar-les i després, un cop bullides i refredad un poc les pelam i les ben esclafam amb una forquilla.
Seguidament prepararem el llevat de la següent manera: Agafarem tres unces (100 g) de pasta de pa de la pastera i l’hi donarem la forma d’un panet aixafat i rodó, i amb la reura (instrument de ferro per tallar la pasta) hi feis una creu enmig. Posau-ho dins una escudella amb aigua fins que hagi reblanit i, després, ho pastau amb un ou, una cullerada sopera de sucre, un poquet d’aigua i la farina que es begui. Ho hem de ben pastar. Ho tornam a posar dins un ribellet, i pel damunt un poquet de farina ben escampada. Tapau el ribellet o escudella amb un plat que tanqui bé i ho deixeu tovar. Sabreu que ha tovat quan la farina clivella i llavonces treis la pasta de l’escudella o ribellet i la començau a pastar afegint-hi, poc a poc, els ous restants, el sucre, la patata aixafada i la farina. Ho hem de ben pastar amb ses mans untades de tel de llet.
Un cop ben pastat -la pasta no ha de ser ni dura ni molla- posau-la dins un ribell, ho tapam amb un cànyom i deixau-la tovar a un lloc on no l’hi doni l’aire. Es coneix que la pasta ha tovat quan fa bimbolletes al damunt. Arribat aquest moment dividiu la pasta en dues parts i, de cada una, feu-ne una bolla que posareu damunt paper d’estrassa -ara podem emprar paper d’enfornar- untat amb sèu, i amb les mans -també untades amb sèu- embatumareu la coca pel damunt per tal que no faci costrera.
Tidrem el forn pre-calentat a 200 graus. Hi posam les coques i així com couen -uns 25 minuts, més o manco-. Un cop cuites les treim del forn i quan siguin fredes els ensucram al damunt amb floreti.
Una altra recepta de Ciutadella, són aquests “Confits de Sant Joan”
Ingredients: 1 clara d’ou, 400 grams de sucre fi, unes gotes d’essència d’anís, colorants de diferents colors.
Elaboració: Mesclam la clara amb el sucre i l’essència, si la clara és grossa hi haurem d’afegir més sucre, ens quedará una pasta espessa. La deirarem reposar unes hores. Ara la separem en parts iguals, a cada part hi afegim un color diferent; en deixarem un sense color per els confits blancs. Feim uns bastons prims amb les dues mans contra el marbre, i els tallam a bocinests petits; els deixarem asecar un dia o dos.

Aquí teniu una recepta de la “Coca de Sant Joan”, versió de la Fernanda Bausili
Ingredients: 2 ous, 45 g de mantega, 60 g de sucre, 5 g de sal, 35 g de llevat fresc, llimona o taronja ratllada, 300 g de farina, 75 g de llet tèbia.
Elaboració: Batre els ous amb el sucre, incorporar la llet tèbia (a la que haurem dissolt el llevat fresc). Afegir la pell de la llimona (o la taronja) ratllada. Afegir la mantega desfeta, incorporar poc a poc la farina. Treballar la massa i fer una bola.
Deixar-la reposar tapada amb un film transparent durant 30 minuts, després estirar-la damunt del taulell enfarinat. Posar en una llauna, pintar amb ou batut i posar pel damunt pinyons.
Enfornar a 160º durant 20 minuts fins que la coca sigui daurada, es pot decorar al damunt amb crema i fruites confitades.

Una altra recepta ben clàssica, la “Coca de crema de Sant Joan”
Ingredients per la coca: 250 g de farina força, 50 g de sucre, 3 g de sal, 1 ou, 25 g de llevat en pastilla, 25 g de llard, colorant alimentari, essència de vainilla, essència de llimona i 60 cl de llet.
Ingredients per la crema pastissera: 1 l llet, 4 rovells d'ou, 250 g sucre, 80-100 g farina de blat de moro, colorant alimentari, vainilla i canyella en pols.
Elaboració de la coca:
Feu un brioix, estireu-lo i feu-lo pujar.
Per fer el brioix, barregeu l'ou amb el colorant alimentari taronja, amb unes gotes d’essència de vainilla i unes gotes d’essència de llimona. Afegiu el sucre, el llevat esmicolat, la farina amb la sal i amb el llard. Afegiu la llet i amasseu ben amassat.
Un cop estigui la massa al punt desitjat, deixeu-la reposar uns 5-10minuts  en el marbre amb una capa d'oli per què no faci pell. Així perdrà retorn i guanyarà en elasticitat.
L'heu de fer pujar el doble de tamany (o fent una estufa amb el forn, o esperant un parell d'hores). El brioix requereix de molt de temps per pujar. A les pastisseries es posen dins d'unes estufes especials a 45-50 graus i molta humitat (el que vol el llevat per a fermentar) i en 20 minuts està a punt. A casa nostra, i a temperatura ambient, podem trigar 3 hores. Per anar més ràpids podem simular una estufa. Agafeu una safata fonda de forn i poseu un parell de dits d'aigua. Poseu el forn al mínim i escalfeu a 50º per sota. Quan el forn s'ompli d'humitat, poseu el tortell durant 20-25 minuts. El broix deixarà de pujar.
Quan estigui ben pujat, pinteu-lo amb ou batut i amb l’ajuda d’una mànega feu unes tires de crema pastissera dibuixant rombes. Tireu per sobre molts pinyons i ensucreu.
Coeu a 180º durant 15-18 minuts amb ventilació.
Quan surti del forn podeu vaporitzar per sobre una mica d'anís....que cristal·litzarà i li donarà aquest toc final tan brillant.
Per fer la crema pastissera: En una olla poseu a escalfar 3/4 l de llet, el sucre i remeneu-ho una mica. En un bol apart, poseu 1/4 de llet, la farina de blat, el colorant, la vainilla i la canyella en pols. Quan la llet arrenca el bull abaixeu el foc al mínim i, amb un colador, barregeu el contingut del bol amb la llet. No deixeu de remenar amb una cullera de fusta per evitar que s'enganxi. Mantingueu al foc durant una estoneta sense que arribi a bullir. Sabrem que ja està quan la cullera de fusta s'aguanti sola al mig de l’olla. En aquest moment, poseu la crema en un pot i cobriu-la amb paper film transparent procurant un contacte total del film amb la crema. D'aquesta manera evitarem que la crema faci "pell" a la nevera. Quan s'hagi refredat del tot, podeu guardar-la a la nevera no més de dos dies. Remeneu la crema amb una varilla abans d'utilitzar-la.

I com no, ho amenitzem amb “Per Sant Joan”, del mestre Joan Manuel Serrat
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Aquelles nits de Sant Joan...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els "nanos" collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan...
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

Només ens cal dir-vos que us animeu a fer la vostra coca de Sant Joan, gaudiu molt d’aquesta festa i com sempre, salut i bona cuina!

lunes, 6 de junio de 2011

El día del pepino en los blogs

Como protesta a la mala gestión de Alemania respeto a los pepinos españoles, la red culinaria ha estado cocinando una respuesta, y hoy es el Día del pepino en los blogs.
2Mandarinas en mi cocina propone un Salteado de pepinos con menta en http://ow.ly/5aM8S
En Cocina Con Poco nos proponen un Montadito de Pepino y Anchoa en http://ow.ly/5aMxT  Sus anchoas son vecinas de las nuestras, http://ow.ly/5aN7L
El Tabulé de Cocina con Ana también tiene buena pinta, podemos verlo en http://ow.ly/5aN5t
Tienen una pinta estupenda las mini albóndigas de cordero con tzatziki de Mi blog de pintxos en http://ow.ly/5aMUP
En chilicalamansi nos sorprenden con una Super Hamburguesa en http://ow.ly/5aNbU Si la hacéis de bisonte, también queda genial… http://ow.ly/5aNkh
En Gastronomía&Cía nos proponen un Ceviche de merluza con aguacate con una pinta tremenda http://ow.ly/5aNjb
El Comidista ha preparado un Pepino picante con lima y feta en http://ow.ly/5aNtr
Y para acabar, un Gin Tonic de Cranberry que nos proponen en sabores.com http://ow.ly/5aN1T

Por supuesto están participando muchos más bloggers y twitteros, cada uno ha puesto su granito de arena para reivindicar el consumo del pepino español.
Más información y la iniciativa en http://ow.ly/5aMEA y en http://ow.ly/5aMgW
Desde Cuinàrium nos solidarizamos con esta propuesta y con los productores.

miércoles, 1 de junio de 2011

¡Mmm... agua!

Si no has probado nuestras aguas, te recomendamos que primero leas este post y luego empieces a descubrir este nuevo mundo. Sinceramente, es sorprendente la diferencia que hay entre las diferentes aguas. Sabor, textura, retrogusto. Sorprende, realmente sorprende muy agradablemente!
Y si ya has disfrutado de alguna de las aguas de lujo en algún buen restaurante, en algún bar chic… seguro que te gustará seguir leyendo.
Ciertamente, una gran comida debe estar acompañada de un gran vino y de una gran agua!
Sobre aguas minerales…
El agua es buena para ti, y ¡es oficial! Los beneficios del agua para tu salud son extensa y largamente publicitados: desde la lucha contra el cáncer, la reducción del colesterol hasta bajar la presión arterial.
También están bien documentados los efectos beneficiosos en lucha contra el envejecimiento, en el retraso en la aparición de arrugas y en reducir las inflamaciones causadas por la artritis.
¿Por qué hay aguas minerales diferentes?
El agua, de manera natural, contiene disueltos minerales tales como calcio y potasio. Estos minerales se recogen desde el agua de lluvia que se filtra a través del suelo.
Si ésta agua se cuela a través de rocas duras como el granito no recogerá esos componentes minerales, en cambio si lo hace a través de rocas blandas como la piedra caliza entonces tomará calcio y magnesio.
Las aguas que contienen mucho calcio son llamadas aguas duras y las aguas con menos minerales son llamadas aguas blandas.
¿Por qué tu cuerpo necesita minerales?
Los minerales son nutrientes que tu cuerpo necesita en pequeñas cantidades Ellos conforman la arquitectura de los huecos, ayudan a las encimas en su trabajo y facilitan a los nervios el envío de señales.
Algunos minerales son requeridos en mayores cantidades que otros, por ejemplo: calcio, magnesio, sodio y potasio. Y por el contrario otros son necesarios en menores cantidades, por ejemplo: hierro y zinc.
En una entrevista a Steve Rowe, nuestro proveedor, habla de nuestras aguas…
 “Por ejemplo, el agua Karoo, que significa ‘lugar de sed’ en lengua indígena surafricana, brota de un oasis semidesierto de las montañas Paarderberg cuyas fisuras de piedras doleritas tienen más de 180 millones de años de antigüedad; la aplaudida Iskilde, es cedida por glaciares daneses; la divertida y contemporánea Antipodes, nacida en la Bahía de Plenty de Nueva Zelanda, a 300 metros de profundidad, es una variante volcánica que se ha tomado suficientes generaciones en gotear sus finezas hasta llegar a ensenadas vírgenes”, arguye Rowe. A este listado se une la escocesa Speyside Glenlivet es el resultado del deshielo de las nieves junto con las lluvias que finalmente se escurren por las rocas de granito de las montañas de Braes en el área de Glenlivet. Las cunas son extensas y conocer este sinfín de diamantes en forma líquida no da tregua al asombro…
“El packaging es un punto capital para categorizar a un producto como premium. El nuestro fue creado por reconocidos diseñadores conceptuales que buscan equilibrar el espíritu de la marca”, subraya. Esta certeza es la clave para todas las de su género, así lo comprueba el extraordinario y ultra cristalino frasco de la marca inglesa Elsenham que, como cuenta Rowe, fue premiado con el prestigioso galardón “Bottled Water World Design Award 2005, por su recipiente casi arquitectónico que embellece las mejores mesas. Estamos seguros que será el icono del diseño del siglo XXI”.
Sacando partido de las ventajas de las marcas que ofrece la distribuidora que comanda, recalca el impacto de este punto: “El envase de la St. Georges, originaria de un manantial francés homónimo -que emerge de una zona montañosa virgen ubicada a mil metros sobre el nivel del mar- está inspirado en una antigua botella avistada en una vieja farmacia en Córcega. Fue ideado por Phillipe Starck, famoso por su participación en el súper chic Hotel Mondrian de Los Ángeles y por el diseño del extractor de jugos Juicy Salif, ambos iconos de la modernidad. Cada botella de St. Georges está firmada por él”, cuenta el experto.
La australiana Could Juice, cargada con 9.750 gotas del agua de lluvia más limpia del planeta, es 400 veces más pura que los estándares habituales”. La Solé, forjada en los alpes italianos de la Lombardia, es “baja en minerales y sodio”. La francesa Chateldon, embotellada desde 1650, fue la preferida de Luis XIV, “sus 700.000 unidades producidas anualmente, son ricas en calcio, sodio y bicarbonatos”, confirma nuevamente Rowe.

Más información sobre nuestras aguas en www.cuinarium.com y wawali.es