Aquest cap de setmana, 15 i 16 d’octubre hem estat a La Seu d’Urgell. Volíem conèixer la Fira de Sant Ermengol. Ens l’havien recomanat però mai havíem tingut l’oportunitat d’anar-hi.
L’objectiu era clar: portar bons formatges cap a Cuinàrium!
Dissabte al matí, presa de contacte amb la fira i concurs.
El Concurs de formatges artesans del Pirineu
Més de 100 formatges a tastar per un jurat d’una quarantena de persones. Tasten els formatges, prenen notes i decideixen quin de tots és el millor d’aquell any. Val a dir que hi ha diferents categories i cada taula decideix el podi d’una categoria.
És molt curiós veure-ho des de fora. Miren els formatges, els oloren, els trenquen, els tornen a olorar, tasten la pasta, la crosta... És divertit veure a través dels seus gestos, quines sensacions els provoca els formatges.
Els guanyadors s’enduen un petit premi i el reconeixement de la feina ben feta. A més, a la tarda i l’endemà els seus stands s’omplen de públic que volen tastar el formatge amb la medalla d’or, plata o bronze.
Dissabte a la tarda, un parell de tastos guiats.
Els tastos guiats
A les 17h, Tast de formatges guanyadors del Concurs, guiat per Laia Pont del BlocDeFormatges. com.
Comença tastant el mató de la Formatgeria Castell-Llebre, la medalla d’or de Formatge Fresc sense sal, i el marida amb unes figues; la textura és molt interessant.
Segueix amb el Ferme du Bignau, bronze de Cabra enzimàtica maridat amb uns caquis; el retrogust és fantàstic.
El tercer formatge és l’Altejó del Molí de Ger, or en la categoria de Vaca enzimàtica. Amb melmelada de ceba és genial.
El quart és la medalla de plata d’Ovella de pasta tova àcida, de la formatgeria Ardiarana-Quesos Bertizarana. És un tipus Camembert que amb melmelada de taronja, resulta impressionant.
El cinquè formatge que tasta és el de Can Nadal, la medalla d’or d’Ovella enzimàtica. És un formatge d’autor, de pastor, que madura en coves i que combinat amb raïm és espectacular. Val a dir estava competint amb 36 formatges més, la majoria Idiazabal.
I el darrer, la medalla d’or dels tupins, de la formatgeria La Leze. Aquest formatge macerat amb oli d’oliva i aiguardent és fort però suau, com va dir una de les assistents. Amb pa és excel·lent.
Vam aprendre que és important tallar el formatge al moment i amb el seu ganivet, segons si és tou o dur; que és millor tenir-lo en una formatgera a menys de 25º, però si no és possible, cal tapar la part tallada i posar-lo a la nevera, llavors caldrà treure’l 1h abans de menjar-lo; que per netejar la boca, entre formatges, va molt bé la poma; i que el formatge es serveix amb crosta, cadascú ja decidirà si la vol menjar o no.
I a les 20h, Tast de formatges d’ovella del Pirineu, guiat per Laia Pont i presentat pels formatgers.
El primer a tastar, el formatge tou de quallada àcida de Casa Mateu, Formatges de Surp. Un formatge de llet crua amb una certa olor a xampinyó. Boníssim.
El segon, el medalla de bronze d’Ovella de pasta tova àcida, de la formatgeria Valette. Fa pocs mesos que fan formatge i ja han tingut un premi! Destaca la crosta irregular i el picant que queda a la boca.
El tercer formatge és el de la Formatgeria del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Amb ramat propi i agricultura ecològica. Té alguns ulls (forats) perquè, curiosament, no és premsat. Té una curació d’uns 5 mesos i amb pa torrat i oli és fantàstic.
I el darrer formatge és el de J. Aramburu. Un formatge d’ovella latxa, llet crua i quall de corder. Destaca el fet que sigui rentat i fumat. És un formatge gros, amb molt poca crosta i homogeni. Està dins la DO Idiazabal i ens va recordar molt el nostre formatge d’ovella karrantzana.
Vam aprendre que tot i ser 4 formatges d’ovella, són molt diferents entre ells, el formatger fa el formatge com a ell li agrada i juga amb les temperatures, els ferments, els temps, la forma del motllo, les pastures, el clima, etc.
La fira
Quaranta formatgeries participen a la fira. La convidada és de Sevilla i la resta dels Pirineus, catalans, francesos, bascos i navarresos.
Hi vam poder trobar formatges d’ovella, de cabra i de vaca, de llet crua o pasteuritzada i formatgers amb ramat propi i d’altres que compren la llet. Alguns d’una tradició de fa 30 anys com el Serrat Gros d’Ossera i d’altres de fa pocs mesos, com la formatgeria La Valette.
En un territori tan petit com els Pirineus, és molta la diversitat de formatges i és que cada artesà fa el formatge com més li agrada, amb tot l’afecte que li pot donar.
I diumenge, a acabar de gaudir de la fira, les darreres converses amb els formatgers, les darreres compres i cap a Cuinàrium! Ara, cal tastar bé tots els formatges que vam comprar i decidir quins són els més adients per fer companyia al formatge de Karrantza i al Mogent... els dos que ja tenim a Cuinàrium.
L’any que ve, tornarem a ser-hi! Amb nous formatges i noves experiències... us hi apunteu?
Salut i formatges!
No hay comentarios:
Publicar un comentario